Últims anys de l'època franquista

 

Va ser cap de l’estat Espanyol entre els anys 1939 fins 1975.

Va ser un dictador que va arribar al poder després d’una sublevació militar i una brutal guerra civil.

 

L’any 1973 va cedir la governació a l’almirall Luis Carrero Blanco, després d’això es va fer cap de l’Estat del govern i del exèrcit.

 

L’any 1936 va haver-hi un cop d’estat, van lluitar els militars de Barcelona, falangistes, carlins i alfonsins, contra els  soldats espanyols. Tot i això els soldats catalans van perdre.

Durant la guerra civil van morir a Catalunya unes 8.ooo persones. Van destruir-se patrimonis artístics i monumentals, amb caràcter religiós.

Molts catalans van haver de marxar, un gran nombre es van dirigir cap a França i altres a Itàlia.

 

Al maig de 1968 van influir en els grups opositors al franquisme, ERC, PNV,CNT en la política i per part dels grups terroristes ETA i els GRAPO.

1975 mor Franco.

Al 1976 es va crear el primer partit polític català, després de la guerra civil, aquest partit es anomenat Unió Democràtica.

 

Informació extreta: http://www.fnff.es/

 

 

 

 

 

Poema: A LES FOSQUES

A LES FOSQUES Visc a les fosques,
avar d'imatges col·leccionades
com munts de cartes i fotografies
guardades en un moble que grinyola
de nit, que la humitat reinfla
i roseguen els corcs.

Calaix de vida,
podrida pels desigs
no satisfets, pel cansament
d'haver esperat tantes vegades
i que no hagi mai trobat.
Tot s'ha tornat avorriment, desdeny i fàstic,
per covardia, seny o bé impotència.

Comentari:

Aquest  és un poema d’Enric Casasses anomenat A les fosques.El que ens vol transmetre l’autor només escrivint els 5 primers versos, es la soledat en que viu i els records que ha viscut, intentant no recordar les cartes i fotografies que guarda en un lloc on no vol saber més d’elles, per por de recordar alguna cosa del passat. Això ens pot donar a pensar que tenia un objectiu o alguna cosa important a fer i no la complert. Després ens segueix  transmetent aquest objectiu, no aconseguit i que haurà de suportar tot aquests  pensament en una rutina diària.  

Vídeo del poema

Enric Casasses recita el poema "Les cases del meu carrer"

En aquest vídeo podem observa com Enric recita un dels mes famosos poemes Les cases del meu carrer, m’entres tant un company seu l’acompanya amb la guitarra, fent així un agradable so de fons.

http://es.youtube.com/watch?v=tGSpa3SFGAI&feature=related

Enric Casasses

Enric Casassas, va néixer a Barcelona l’any 1951. Les seves obres son la mostra d’influències molt heterogènies, la poesia medieval al surrealisme, passant pel Renaixement i el Barroc. Va guanyar el premi Crítica Serra d’Or de poesia 1992 amb l’obra La cosa aquella, també va guanyar el premi Crítica de poesia catalana, 1994, entre d’altres. Altres obres escrites per Casasses són: Tots a casa al carrer (1992), No hi érem (1993), El poble del costat (1993), Començament dels començaments i ocasió de les ocasions (1994), Desfà els grumolls (1994), Calç (1996), Els nous cent consells del consell de cent (1996), D'equivocar-se així (1997), Uh (1997), De la nota del preu del sopar del mosso (1998), Coltells (1998), Plaça Raspall (1998) i Canaris fosforescents(2001).

POEMA

Mar PortuguêsO mar salgado, quanto do teu sal São lágrimas de Portugal! Por te cruzarmos,quantas mães choraram, Quantos filhos em vão rezaram! Quantas noivas ficaram por casar Para que fosses nosso, ó mar! Valeu a pena? Tudo vale a pena Se a alma não é pequena. Quem quer passar além do Bojador. Tem que passar além da dor. Deus ao mar o perigo e o abismo deu, Mas nele é que espelhou o céu.

Mar Portugués¡Oh mar salada, cuánta de tu sal son lágrimas de Portugal! ¡Por cruzarte, cuántas madres lloraron, cuántos hijos en vano rezaron! ¡Cuántas novias quedaron por casar para que fueses nuestra, oh mar! ¿Valió la pena? Todo vale la pena si el alma no es pequeña Quien quiere pasar allende el Bojador tiene que pasar allende el dolor. Dios al mar el peligro y el abismo dio, mas fue en él donde el cielo se miró.

  Comentari:

Aquest poema anomenat Mar Portuguès de Fernando Pessoa, ens parla del enyorament del mar del seu país, el mar de Portugal. Podem imaginar-nos que aquest poeta va deixar el seu poble on es trobava el mar i ara recorda vells temps. També podem veure que Pessoa tenia un record especial pel seu mar i vol fer-li un homenatge a partir d’aquest poema.

Fernando Pessoa

Fernando Pessoa era  poeta portuguès.Pessoa va néixer a Lisboa, però durant la seva infància va viatjar a Durban, a Sud-àfrica.Ell va ser el primer que va introduir la literatura europea al modernisme portuguès. Pessoa va morir a Lisboa l’any 1935. L'anglès es va convertir en la seva segona llengua, va ser bilingüe i va treballar com traductor tècnic; va publicar els seus primers poemes en anglès. Al mateix temps que va treballar com traductor es va convertir en el principal focus estètic de l'avantguarda portuguesa i va col·laborar en diverses publicacions. No va publicar poesia en portuguès fins a un any abans de la seva mort, quan va aparèixer una col·lecció de poemes signats amb diferents noms, com si fossin distints, els aspectes eren diferents de la personalitat del poeta amb la varietats de veus i diferents estils individuals. Després de la seva mort han aparegut les seves Obres Completes publicades amb diferents noms, per exemple: I-Poesies, 1942, de Fernando Pessoa; II-Poesies, 1944, de Alvaro de Campos; III-Poemes, 1946, d'Alberto Caeiro; IV-Odes, 1946, de Ricardo Reis; V-Missatges, 1945; VI-Poemes dramàtics; i VII i VIII-Poesies inèdites.

 

POEMA

MOT RERA MOT Quan feia, ric d'infància, a clar de nit,
mentre la gent dormia ja, el pessebre,
amb palpadores mans de cec, absort,
posava tous de molsa humida als junts
dels suros nets i veia clar paisatge.Ara que intento, vell i pobre, fer,
desconhortat, nit closa ja, el poema,
bròfec, nuós, amb mans tremolejants,
poso llacunes de silenci trist,
mot rera mot, i miro la tenebra.COMENTARI:

Aquest poema titulat MOT RERA MOT es del gran poeta PereIV . Tracta sobre el pas del temps que viu un  nen de petit fins que es converteix en un home vell. En el transcurs d’aquest poema, se’ns explica la evolució de les persones, de petit tenim il·lusions per tot el que fem i quan tenim hi ha un edat ens costa fer les coses.

Joan Oliver

Joan Oliver va néixer en Sabadell l’any 1899.  Aquest senyor era conegut com Pere Quart i firmava amb aquest nom que és posava ell a totes los obres que feia. Procedia d’una família burgesa i era cofundador del Grup de Sabadell. També va ser membre i soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.  En el transcurs de la seva vida és va dedicar en escriure llibres, amb un estil irònic contra les convencions. També és va dedicar en fer de traductor. Aquest senyor va ser uns dels poetes més importants del segle XX. Això va se possible perquè la gent valorava les seves obres com les més originals de totes. 

 Premis més importants : La seva primera obra que va pública va ser un llibre de poemes anomenat Les decapitacions, aquest llibre va ser exposat l’any 1934.  Per part de la traducció de llibres va rebre un premi a mans del president de la República Francesa per la versió traduïda de El misantrop de Molière. En 1970 va rebre un altra premi, aquest va ser el de Honor de les Lletres Catalanes. En els anys.  

Pagina on extret l’informació: 

www.escriptors.cat

POEMA

 NO LA CANÇÓ PERFECTA

No la cançó perfecta sinó el crit
que invoca Déu és necessari,
car no com l'àliga en té prou
el nostre cor amb moure bé les ales.
Amb ulls encesos cal entrar
dins la nit del misteri,
perquè el secret, així com l'aire
que bat als ulls, penetri fins al cor.

Comentari: Parla del que hi ha després de la mort. Sobre deu i del por que té les persones de la mort, hi ha que ningú sap que passarà quan siguem morts. He escollit aquest poema, perquè crec que és un tema del qual pensem tots o bé l’hem pensat algun cop en la nostra vida.

LINK D'UN NEN RECITANT EL POEMA

http://es.youtube.com/watch?v=X9a2b0Gdd9g

POEMA

TARDA FOSCA Ets una tarda fosca amb crits vermells
al fons d'un bosc d'alzines negres.
Jo vaig cap al crepuscle
tentinejant,
carregat amb un gran feix de llenya
molt seca.
Vols ajudar-me a suportar aquest pes,
a encendre un petit foc
per escalfar-hi
les mans tan buides de tots dos?

Comentari: El poema descriu que l’escena es per la tarda en un bosc, allà un home carga llenya per encendre un foc i calentar-se. Jo crec que el que ens vol dir aquest poema es que el home està sol i no té ningú que l’acompanyi. També ens ajuda a saber tot això perquè el poema ens diu que la tarda es fosca relacionant-se amb la solitud.

 

JOAN VINYOLI

JOAN VINYOLI Va néixer a Barcelona l’any 1914 i va morir al 1984.

Les seves principals influencies han sigut Shakespeare, Hölderlin, Goethe, Rimbaud, Riba y Rilke. Les seves obres són de l’època modernista. Són les seguents: La seva primera obra va ser Primer desenllaç l’any 1937. La segona De vida i somni l’any 1948. En aquesta obra va desarrollar el tema de la naturalesa amb el paisatge i el record con un ús moderat de la imatge. La tercera obra Les hores retrobades l’any 1951.El callat, el va escriure al 1956, aquest tracta de reflexions metafísiques. Al 1963 va publicar Realitats, en aquesta obra utilitza la ironia, la gravetat mortal i una major realitat quotidiana. Les seves altres publicacions han sigut: Tot és ara i res (1970), Encara les paraules (1973), Ara que és tard (1975) y Vent d'Aram (1976), En A hores petites (1981). Per acabar va fer un testament literari anomenta, Passeig d'aniversari, al cumplir els 70 anys, paral de la vida cruda moral del poeta. Entre d’altres. 

Els seus premis que va guanyar durant la seva vida han sigut:-         Al 1974 va ser premiat amb el premi Lletra d’Or per I encara les paraules.-         Premi de la crítica de poesia catalana  al 1985 per Ara que és tard. -         1985 Premi Nacional de Poesia. -         1982 li van donar la Creu de Sant Jordi, cedit per la Generalitat de Catalunya.    

Poema de Joan Salvat-Papasseit

 Poema de Joan Salvat-PapasseitDÓNA'M LA MÀ Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant. Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret. Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar. Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant. JOAN SALVAT-PAPASSEIT Comentari:En aquest poema, escrit per Joan Salvat-Papasseit se’ns explica la història d’amor d’una parella i com passen una tarda passejant per la bora del mar.L’autor descriu com la parella demostra els seus sentiments i ho envolta dintre d’un context on el mar, les palmeres i les gavines fan l’espai ideal perquè l’amant li digui a la seva novia tot el que l’estima. He escollit aquest poema perquè m’ha agradat molt el tema del què tracta així com l’espai que utilitza, el mar.

 

Joan Salvat-Papasseit

Joan Salvat-Papasseit va néixer en Barcelona l’any 1894 i va morir al 1924.

Joan va ser un dels poetes Espanyols més importants de la llengua catalana.

Al 1914 havia ingressat a la «Joventut Socialista» per la qual cosa començà a escriure a publicacions revolucionaries com ara Los Miserables i La Justícia Social de Reus.

Al 1918 es casà amb Carmen Eleuterio i té dues filles, Salomé i Núria.

A partir de l’any 1919 es va fer càrrec de la Llibreria Nacional Catalana sota la protecció de Santiago Segura.

Arran d’una forta crisi personal i desenganyat del socialisme abandonà la política i es dedicà de a la poesia.

Ademés de poeta, va ser un agitador cultura como ho demostra en fundar 3 revistes: Un Enemic del Poble (1917-1919), , Arc-Voltaïc (1918) i Proa (1921). Una altra de les seves inquietuds va ser la creació de l’editorial Salvat-Papasseit Llibreters.

El seu primer poema català que aparegué al 1917 va se; Columna vertebral: Sageta de foc, juntament amb els textos programàtics Sóc jo que parlo als joves (1919), Concepte de poeta (1919) i el manifest Contra els poetes amb minúscula: primer manifest català futurista (1920).

Miquel Martí i Pol

Miquel Martí i Pol va nèxier en Roda de Ter l’any 1929. Miquel és un dels poetes catalans que a viscut més. També els seus poemes han sigut els més llegits per la gent.No només s’ha concentrat en fer poemes, sinó que també ha escrit prosa i a fet traduccions.

Als 19 anys va tindre una tuberculosis pulmonar, per aquest problema va estar-hi un any al llit, això fa que llangueixi molt i va permetre fer un llibre anomenat Paraules al vent l’any 1954 i guanyà un premi Ossa menor.

Uns altres premis que te són: el Premi de la Crítica, el Premio Ciutat de Barcelona, el Premi de Honor de les Lletres Catalanes (1991), la Medalla d’Or al Mèrit en las Belles Arts (1992), la Creu de Sant Jordi, el Premi Nacional de Literatura (1998) i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1991). 

Comentari:Aquest poema és especial per el poeta Miquel Martí i Pol, el poema el va fer amb un bon amic seu Lluís Llach. Aquest és un poema que m’agrada’t, perquè és un poema que parla del amor d’un home que transmet el que sent per una dona anomenada Laura.El poema ens vol transmetre els sentiments que sent un home, aquest esta enamorada d’una dona anomenada  Laura, aquest nom només apareix una vegada en el text. Hi podem veure que n’hi ha unes paraules que es repeteixen sovint en el poema “La mare marona”, amb aquestes paraules, l’home demana ajuda a la seva mare, la mar, per enamorar la dona que estima.    

• Link per veure el vídeo del poema: http://es.youtube.com/watch?v=vOruURrcc3I

   MARONA (Miquel Martí i Pol i Lluís Llach). La mare plora, mare marona, 
damunt les platges del seu cos 
pels fills que moren, roses obertes 
i en la bellesa el quiet sanglot...  La mare plora perquè a les ones 
bressola nàufrags del terror 
i espera sempre una resposta 
que no li dem ni tu ni jo...  La mare plora, mar i marona 
mentre el vent xiula una cançó, 
no la consolen les blanques veles 
ni els jocs d'infants pel seu vell llom...  Mar i marona que amb el teu alè de vida 
mous les onades i els batecs dels nostres dies, 
dóna'ns per sempre més el bé de la pau. 
Roses blanques ( también los dos) 
Com un gran ram de roses blanques 
el teu record que m'acompanya 
de tanta llum et sóc deutor 
que em sobra espai i em sobra tarda, 
tot se m'emplena amb el teu nom 
que repeteixo, Laura.  Ombra de mar la veu que et crida 
i el vent de somnis la mirada, 
penso el silenci empresonat 
en els acords d'una guitarra 
i tot s'emplena del teu nom 
que repeteixo, Laura.  Tanta esperança compartida 
fa més possible l'esperança, 
rossola el temps pel tornàveu 
harmoniós de les paraules 
tal com rossola pel teu nom 
que repeteixo, Laura.  Tots els camins per acollir-te, 
tots els ressons per enyorar-te 
i el teu somriure fet cançó 
molt més enllà de la recança 
per gronxar-me amb el teu nom 
que repeteixo, Laura.  Et sé molt lluny però em convides 
amb els ulls clars a recordar-te 
i ara amb un gest desmesurat 
faig del teu gest el meu miratge 
per perdre'm sempre en el teu nom 
que repeteixo, Laura.  

PREGUEM

 Tenim el cor profundament cavat en ombres
i la vostra veu, Senyor, és groga com els blats.
Creixem, però, verticalment,
allunyant-nos dels camins tan inútils.
La nostra carn és flonja com la fruita podrida
i el nostre pas, insegur com el d'un infant.
I és que difícilment caminarem
amb els ulls girats enlaire.
On és, Senyor, la vostra mà?
On, el lligam intens de la vostra mirada?
Car és llarga la ruta i plena de paranys
i les pedres ens nafren els peus
i a les mans hi tenim grapats d'espines.
Som com animalons desficiosos
tothora acorralats pels caçadors.
No pas amb veu tranquil·la clamem,
sinó amb un crit rogallós,
perquè us temem, Senyor, i alhora
tenim una íntima, una vital necessitat de Vós.
 Comentari:Comentari:El poema de Miquel Marti i Pol anomenat “Preguem” ens explica la vida de les persones tal com som, explica els defectes i les virtuds que tenim cadascú. Llavors el protagonista del poema demana ajuda a Deu preguntant-li on està i dient que els ajudi per millorar el que sóm.   

Benvinguts

Hola! En aquesta pàgina web on podeu trobar-hi diferents informacions sobre poetes i els seus poemes. Tot això fa que aprenguem més coses de la literatura catalana.El primer poeta del mes es diu Miquel Martí Pol. Espero que us agradi molt aquest bloc i comenteu molt.