Joan Salvat-Papasseit

Joan Salvat-Papasseit va néixer en Barcelona l’any 1894 i va morir al 1924.

Joan va ser un dels poetes Espanyols més importants de la llengua catalana.

Al 1914 havia ingressat a la «Joventut Socialista» per la qual cosa començà a escriure a publicacions revolucionaries com ara Los Miserables i La Justícia Social de Reus.

Al 1918 es casà amb Carmen Eleuterio i té dues filles, Salomé i Núria.

A partir de l’any 1919 es va fer càrrec de la Llibreria Nacional Catalana sota la protecció de Santiago Segura.

Arran d’una forta crisi personal i desenganyat del socialisme abandonà la política i es dedicà de a la poesia.

Ademés de poeta, va ser un agitador cultura como ho demostra en fundar 3 revistes: Un Enemic del Poble (1917-1919), , Arc-Voltaïc (1918) i Proa (1921). Una altra de les seves inquietuds va ser la creació de l’editorial Salvat-Papasseit Llibreters.

El seu primer poema català que aparegué al 1917 va se; Columna vertebral: Sageta de foc, juntament amb els textos programàtics Sóc jo que parlo als joves (1919), Concepte de poeta (1919) i el manifest Contra els poetes amb minúscula: primer manifest català futurista (1920).