Poema de Joan Salvat-Papasseit

 Poema de Joan Salvat-PapasseitDÓNA'M LA MÀ Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant. Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret. Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar. Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant. JOAN SALVAT-PAPASSEIT Comentari:En aquest poema, escrit per Joan Salvat-Papasseit se’ns explica la història d’amor d’una parella i com passen una tarda passejant per la bora del mar.L’autor descriu com la parella demostra els seus sentiments i ho envolta dintre d’un context on el mar, les palmeres i les gavines fan l’espai ideal perquè l’amant li digui a la seva novia tot el que l’estima. He escollit aquest poema perquè m’ha agradat molt el tema del què tracta així com l’espai que utilitza, el mar.