Miquel Martí i Pol

Miquel Martí i Pol va nèxier en Roda de Ter l’any 1929. Miquel és un dels poetes catalans que a viscut més. També els seus poemes han sigut els més llegits per la gent.No només s’ha concentrat en fer poemes, sinó que també ha escrit prosa i a fet traduccions.

Als 19 anys va tindre una tuberculosis pulmonar, per aquest problema va estar-hi un any al llit, això fa que llangueixi molt i va permetre fer un llibre anomenat Paraules al vent l’any 1954 i guanyà un premi Ossa menor.

Uns altres premis que te són: el Premi de la Crítica, el Premio Ciutat de Barcelona, el Premi de Honor de les Lletres Catalanes (1991), la Medalla d’Or al Mèrit en las Belles Arts (1992), la Creu de Sant Jordi, el Premi Nacional de Literatura (1998) i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1991). 

Comentari:Aquest poema és especial per el poeta Miquel Martí i Pol, el poema el va fer amb un bon amic seu Lluís Llach. Aquest és un poema que m’agrada’t, perquè és un poema que parla del amor d’un home que transmet el que sent per una dona anomenada Laura.El poema ens vol transmetre els sentiments que sent un home, aquest esta enamorada d’una dona anomenada  Laura, aquest nom només apareix una vegada en el text. Hi podem veure que n’hi ha unes paraules que es repeteixen sovint en el poema “La mare marona”, amb aquestes paraules, l’home demana ajuda a la seva mare, la mar, per enamorar la dona que estima.    

• Link per veure el vídeo del poema: http://es.youtube.com/watch?v=vOruURrcc3I

   MARONA (Miquel Martí i Pol i Lluís Llach). La mare plora, mare marona, 
damunt les platges del seu cos 
pels fills que moren, roses obertes 
i en la bellesa el quiet sanglot...  La mare plora perquè a les ones 
bressola nàufrags del terror 
i espera sempre una resposta 
que no li dem ni tu ni jo...  La mare plora, mar i marona 
mentre el vent xiula una cançó, 
no la consolen les blanques veles 
ni els jocs d'infants pel seu vell llom...  Mar i marona que amb el teu alè de vida 
mous les onades i els batecs dels nostres dies, 
dóna'ns per sempre més el bé de la pau. 
Roses blanques ( también los dos) 
Com un gran ram de roses blanques 
el teu record que m'acompanya 
de tanta llum et sóc deutor 
que em sobra espai i em sobra tarda, 
tot se m'emplena amb el teu nom 
que repeteixo, Laura.  Ombra de mar la veu que et crida 
i el vent de somnis la mirada, 
penso el silenci empresonat 
en els acords d'una guitarra 
i tot s'emplena del teu nom 
que repeteixo, Laura.  Tanta esperança compartida 
fa més possible l'esperança, 
rossola el temps pel tornàveu 
harmoniós de les paraules 
tal com rossola pel teu nom 
que repeteixo, Laura.  Tots els camins per acollir-te, 
tots els ressons per enyorar-te 
i el teu somriure fet cançó 
molt més enllà de la recança 
per gronxar-me amb el teu nom 
que repeteixo, Laura.  Et sé molt lluny però em convides 
amb els ulls clars a recordar-te 
i ara amb un gest desmesurat 
faig del teu gest el meu miratge 
per perdre'm sempre en el teu nom 
que repeteixo, Laura.  

PREGUEM

 Tenim el cor profundament cavat en ombres
i la vostra veu, Senyor, és groga com els blats.
Creixem, però, verticalment,
allunyant-nos dels camins tan inútils.
La nostra carn és flonja com la fruita podrida
i el nostre pas, insegur com el d'un infant.
I és que difícilment caminarem
amb els ulls girats enlaire.
On és, Senyor, la vostra mà?
On, el lligam intens de la vostra mirada?
Car és llarga la ruta i plena de paranys
i les pedres ens nafren els peus
i a les mans hi tenim grapats d'espines.
Som com animalons desficiosos
tothora acorralats pels caçadors.
No pas amb veu tranquil·la clamem,
sinó amb un crit rogallós,
perquè us temem, Senyor, i alhora
tenim una íntima, una vital necessitat de Vós.
 Comentari:Comentari:El poema de Miquel Marti i Pol anomenat “Preguem” ens explica la vida de les persones tal com som, explica els defectes i les virtuds que tenim cadascú. Llavors el protagonista del poema demana ajuda a Deu preguntant-li on està i dient que els ajudi per millorar el que sóm.