POEMA

MOT RERA MOT Quan feia, ric d'infància, a clar de nit,
mentre la gent dormia ja, el pessebre,
amb palpadores mans de cec, absort,
posava tous de molsa humida als junts
dels suros nets i veia clar paisatge.Ara que intento, vell i pobre, fer,
desconhortat, nit closa ja, el poema,
bròfec, nuós, amb mans tremolejants,
poso llacunes de silenci trist,
mot rera mot, i miro la tenebra.COMENTARI:

Aquest poema titulat MOT RERA MOT es del gran poeta PereIV . Tracta sobre el pas del temps que viu un  nen de petit fins que es converteix en un home vell. En el transcurs d’aquest poema, se’ns explica la evolució de les persones, de petit tenim il·lusions per tot el que fem i quan tenim hi ha un edat ens costa fer les coses.