Poema: A LES FOSQUES
avar d'imatges col·leccionades
com munts de cartes i fotografies
guardades en un moble que grinyola
de nit, que la humitat reinfla
i roseguen els corcs.
Calaix de vida,
podrida pels desigs
no satisfets, pel cansament
d'haver esperat tantes vegades
i que no hagi mai trobat.
Tot s'ha tornat avorriment, desdeny i fàstic,
per covardia, seny o bé impotència.
Comentari:
Aquest és un poema d’Enric Casasses anomenat A les fosques.El que ens vol transmetre l’autor només escrivint els 5 primers versos, es la soledat en que viu i els records que ha viscut, intentant no recordar les cartes i fotografies que guarda en un lloc on no vol saber més d’elles, per por de recordar alguna cosa del passat. Això ens pot donar a pensar que tenia un objectiu o alguna cosa important a fer i no la complert. Després ens segueix transmetent aquest objectiu, no aconseguit i que haurà de suportar tot aquests pensament en una rutina diària.
0 comentarios